Des del passat 1 de febrer del 2024 es declara a Terrassa, igual que a la gran majoria de les ciutats i pobles de Catalunya alimentats per les conques internes, l’estat d’emergència I per sequera hidrològica i com es detalla en el pla d’emergència publicat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’estableixen entre altres mesures, 3 estadis, amb una dotació màxima de consum per persona i dia en cada cas:
EMERGÈNCIA I a 200 litres persona i dia
EMERGÈNCIA II a 180 litres persona i dia
EMERGÈNCIA III a 160 litres persona i dia
D’altre part, es públic i conegut que el consum domèstic a la ciutat de Terrassa ha disminuït en els últims anys i és inferior a la mitjana de Catalunya. Amb les dades consolidades de l’any 2023 el consum domèstic a Terrassa és una mica inferior a 100 litres per persona i dia. Llavors la pregunta què es pot fer la ciutadania terrassenca és si, realment, estem molt per sota de la dotació màxima de qualsevol dels tres estadis d’estat d’emergència i per tant, si podem estar relaxats sobre aquesta mesura? I no és ben bé això, m’explico.
La dotació màxima de consum per persona i dia, que explicita el pla d’emergència, fa referència a tot el volum d’entrada diari del subministrament d’aigua a la xarxa de distribució municipal d’aigua potable dividit pel numero de persones empadronades al municipi. Amb les dades consolidades de l’any 2023, aquesta dada a Terrassa és una mica inferior a 180 litres per persona i dia, que està per sota del llindar de l’estadi d’emergència I, però si entrem en l’estadi II i especialment en l’estadi III, estarem per sobra dels llindars, sinó continuem amb la conscienciació d’augmentar l’estalvi del consum d’aigua i en la millora de l’eficiència hidràulica de la xarxa d’aigua.
I una pregunta que ens podem fer és com pot ser que un consum domèstic de aproximadament 100 litres hem passat a 180 litres dotats a l’entrada de la xarxa de Terrassa per persona i dia?
Doncs la resposta a aquesta pregunta té diverses raons, d’una part, perquè l’aigua potable dotada a la ciutat de Terrassa no és, només, pels consumidors de les llars domèstiques, sinó que també per altres usos del aigua, com per exemple, pels consums de tipus industrial, comercial i municipal. Si que és cert, que el consum domèstic és el majoritari, al voltant del 75%, però no és l’únic del consum real de tota l’aigua subministrada.
I d’altre part, perquè la xarxa de distribució d’aigua no és estanca i es perd aigua en el subsol, són les fuites reals en les més de 500 kilòmetres de xarxa de distribució fins arribar a les llars, però també es perd aigua a la xarxa per furts d’aigua i per manca de qualitat dels comptadors d’aigua que, generalment, compten per sota el consum real (sub-contatge) atribuït en part a la manca de sensibilitat en la mesura dels comptadors actuals. Lògicament aquest últim raonament no es tracta d’una fuita real, però sí que es considera una fuita aparent perquè una part del consum no queda registrat. I finalment, també hi ha una part de consums no registrats que són necessaris per la gestió de la xarxa (neteges de dipòsits i canonades en reparació, fonts de la ciutat i altres). La taula, proposada per la International Water Association (IWA), resumeix aquests conceptes, on es pot veure la diferència entre aigua subministrada i consum domèstic.
En conclusió, s’han explicat les raons que justifiquen les diferències entre la mesura de la dotació màxima a cada municipi en litres per persona i dia i el consum domèstic, que és molt inferior. L’esforç de la ciutadania a Terrassa, i dels sectors industrial i comercial, per estalviar en el consum d’aigua i la millora de l’eficiència de la xarxa hidràulica per part de TAIGUA, permeten complir amb el primer estadi de l’emergència de la sequera, però caldrà mantenir i augmentar la conscienciació en incrementar l’estalvi del consum d’aigua i en la millora de l’eficiència de la xarxa si, com tot indica, s’arriba als estadis II i III del estat d’emergència.
I una observació final, només els pobles i ciutats que disposin de tele-comptadors, que permeten conèixer el consum de l’aigua de forma continua, podran vigilar el consum diari de les persones abonades, calibrar l’efecte de les mesures d’estalvi d’aigua en el període de sequera i a més a més els hi facilita la localització de les fuites d’aigua. El Plenari de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar per unanimitat, el mes de març del 2022, una proposta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) per impulsar la transició digital i la implantació de tele-comptadors d’aigua en tota la ciutat aprofitant els ajuts europeus, i recentment s’ha presentat un projecte innovador de transició digital i millora de l’eficiència del cicle integral del aigua per aconseguir un ajut econòmic del pla estatal PERTE d’Aigua Digital.
Joseba Quevedo
Catedràtic Emèrit de la UPC a l’ESEIAAT
Membre de l’OAT