Dissabte va tenir lloc la 1a Jornada Taller sobre el Dret humà a l’aigua, organitzada pel Grup de treball de l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa) .La Jornada va comptar amb la participació de Caritas Terrassa, PAH, Justícia Energètica, FAVT, i d’altres entitats foranies com Caritas Salt, Caritas Girona i APE Catalunya, a més de la intervenció de la Síndica, i de la presidenta de l’OAT. La Jornada taller tenia un objectiu: crear un espai de debat i reflexió sobre l’aplicació pràctica del dret humà a l’aigua a les ciutats on vivim, compartint realitats i experiències. Per això, el tema central va ser aprofundir en els protocols que les administracions públiques han de crear per garantir aquest dret. Per centrar el debat, vam partir del protocol: “Instrucció per a la garantia del dret a l’aigua en situacions de risc d’exclusió residencial” que el grup del Dret Humà a l’aigua de l’OAT està treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa. I què aporta aquesta Instrucció? Sobre el paper: ser l’instrument que ha de garantir l’accés a l’aigua a totes les persones que viuen en precari en un habitatge del qual no en tenen la titularitat, per tant, el seu objectiu és que ningú no en quedi exclòs per raons econòmiques i/o administratives. Però, per tal que això no quedi en paper mullat, es fa necessari fer-ne el màxim de difusió. Fer que arribi a les persones i col·lectius que se n’han de beneficiar. Per això, es feia imprescindible comptar amb la complicitat de les entitats que treballen a primera línia i que coneixen a fons la situació de les persones afectades.
Durant el debat, ens vam fer preguntes, com per exemple: com aconseguim que els habitatges amb l’aigua punxada s’interessin per regularitzar el seu accés? Entre totes, escoltant-nos i aprenent les unes de les altres, vam intentar trobar respostes als interrogants. Per això, la Jornada té esperit de continuïtat. Per a les companyes de Salt i Girona, Terrassa, ara mateix, pot esdevenir una llumeta a l’horitzó, no en va estan fent una feina admirable. Picant pedra, en front d’una administració que sembla sorda i no sap oferir solucions.
A Terrassa, el procés d’elaboració d’aquest protocol amb l’administració està sent llarg i feixuc. Gairebé dos anys de durada i encara no ha finalitzat. Malgrat tot, pensem que amb perseverança hem pogut imprimir un caràcter diferent a la Instrucció, si la comparem amb les primeres propostes.
El grup DHA sempre hem partit de tres principis fonamentals: que la Instrucció és basés en el respecte cap els col·lectius a qui anava adreçada, posant l’accent en no estigmatitzar ni criminalitzar a qui per raons econòmiques i socials es veu abocada a l’ocupació, i a accedir a l’aigua de forma irregular. En segon lloc, la necessitat d’establir un protocol que fugís dels laberints burocràtics, amb tràmits i circuits simplificats. I el tercer, que els requisits fossin els indispensables: estar en RER (Risc d’exclusió residencial) i estar empadronat. I una darrera consideració, no per això menys important: atorgar al comptador el seu caràcter de garant per al dret a l’aigua, i al mateix temps, el de garant per evitar el frau. Si no, seguirem abocant les famílies a la pràctica de punxar l’aigua. I Taigua seguirà sense exercir el control de la despesa, un principi i un deure que no pot eludir com a empresa pública.
Escoltar la companya de la PAH, quan deia que ella voldria regularitzar la seva situació vers l’accés a l’aigua, però que era tan gran el volcà, no físic, sinó psíquic en què vivia, sota l’amenaça contínua d’un possible desnonament que ja no li quedaven més forces. O d’una altra companya que afirmava que ella no volia viure en un pis ocupat, ni haver de punxar l’aigua…, ni viure d’ajudes. Volia pagar. Viure d’una forma digna. Assistir a les esfereïdores xifres que ens va facilitar Caritas sobre famílies que ni tan sols se’ls hi reconeix el dret a l’empadronament. Saber que n’hi ha que només poden accedir als subministraments bàsics, com l’aigua, punxant-la, ens va reafirmar en la convicció que no es tracta de fer protocols basats en l’assistencialisme, sinó en el dret col·lectiu. Com està fent l’APE amb el munt de casos d’arreu de Catalunya que s’han pogut resoldre amb èxit.
Tot plegat, ens demostra que tenim molta feina per fer. I una d’aquestes és seguir treballant vers l’empoderament del dret humà a l’aigua, de forma col·lectiva, tal com vam fer dissabte.
Terrassa, 29/11/21
Dolors Frigola Comas
Coordinadora del grup DHA de l’OAT